V Certamen Literari Antonio Vilanova. Primer Premi de Poesia: Pinyol a l'oli, de Ramon Boixeda

Pinyol a l'oli


Qui vol encertar el pinyol
s’acaba equivocant d’oliva
MARTHA MEDEIROS


I

Mira’m:
El misteri de l’amor es dibuixa
en l’escuma del mar contra les roques.

Mira’t:
És el nostre un cas típic de xoc,
l’instant del frontó en què la pilota
besa la paret per immediatament
tornar a marxar.

Mirem-nos:
Caldrà suor, paciència i entusiasme.
L’amor són dues raquetes
jugant el partit de la seva vida.


II. RECEPTA MÀGICA

El buit en un cove

a continuació, s’omple d’aigua
-o succedanis refractaris-
i, abocant-s’hi, es procedeix
a la contemplació:

la lluna en un cove.


III. LLAVIS

El ventre pesa a les parpelles.
Llengua amunt, llengua avall,
per la sinuositat de les seves corbes.
Conduint, conduït, Venus enllà,
pel vertigen de l’onatge on digerir
les restes del naufragi de la llum.


IV

Amb una branca d’olivera
algú escriu damunt el blanc
de la paret: “llei de vida”

a l’extradós
un colom amaneix les hores
dormint sota un sol de justícia

mentrestant a banda i banda
una porta grinyola
el pa de cada dia

i tu i jo
que somiàvem ser l’oli de l’oliva
ens hem despertat ja fets pinyol.


V

Al capdavall del record que no pot ser
la boira
−la pluja que vol quedar-se−

les llàgrimes regalimant galta avall
fins a dipositar-se als llavis

les tasto.
I arquejo un lleu somriure

encara.

Tenen gust de tu.


VI

Paraules, paraules i paraules,
el mur de la boca que busca l’eco
i troba la boira, el pinyol, la pols
de tot allò que no has besat,
de tot allò que no has besat.


Cada oliva és un estel fos...
MARKO POGACAR