V Certamen Literari Antonio Vilanova. Segon Premi de Poesia: Petit poemari: Fotografia dels sentiments, Esclat de naturalesa humana, d'Heura Posada

Petit poemari: Fotografia dels sentiments,Esclat de naturalesa humana

Barcelona, novembre 2009

En aquests matins plujosos
tots els draps mullats no s'assequen mai.
El vapor i la humitat absorbeixen les coses que t'envolten
i es converteixen en una relliscosa soledat sense fi.

**

Sortir al carrer i sentir que hi ha vida
més enllà del propi sentit,
I agafar-ne un tros amb les mans.
Posar-te'l secretament dins la butxaca de la jaqueta.
Després mirar el cel, i als alts dels edificis
I veure la claror que hi ha malgrat la pluja.

**

Sense res especial l'alegria es transforma es tristesa, i viceversa.
Perquè el cervell és un gran magatzem de materials del cor.
En aquests passos fronterers les caixes s'obren i es barregen
produint materials encara més indesxifrables i confosos
Un laboratori infinit de filtres encantats

**

Les llàgrimes que no surten endureixen el cor,
creen distàncies físiques.
Són, sobretot, llàgrimes no reconegudes
que corren en silenci i sequedat per dins dels ulls.
Llàgrimes-fortalesa, no volgudes i doloroses
que s'assequen com la cera d'una espelma al fons de l'estómac.


Suïssa itinerant, agost 2009

Acluca els ulls i commou-te
que ara tot és llunyà, estrany i obscur.

**

Poema-pregunta:
I si tu no hi ets, qui em farà de bressol amb els braços?
Qui em mirarà sense por als ulls ?
i si tu dorms quan jo estic desperta, a qui explicaré el meu temor?

**

Tu i el teu abisme que no descansa
Una ferida s'obre en cada llàgrima davant meu
La felicitat esdevé lluny, una utopia
I totes les aranyes poden entrar dins el teu somni fràgil


Venècia, agost 2009

El cor es prepara per rebre emocions
La lleugeresa dels sentiments volàtils
torna en pes existencial el que m'envolta

**

Un ocell alça el vol. És tan fràgil
Sobre els terrats del canal es precipita directe
Un perfil fosc, un bec que busca el vol
Màgia


Barcelona, finals de gener del 2010

Recordant les fulles,
una minúscula primavera se'm posa al cap
Humitat i rajolins
l'esclat de les flors i dels núvols
és momentani, etern

**

Un batec desassossegat del cor
És un gran moment i, d'alguna manera poc científica,
sento la gent que somriu